Les fake news, o notícies falses, lamentablement tan de moda, són un problema creixent que afecta la societat a moltes escales. Des de la desinformació fins a la manipulació deliberada, les fake news poden tenir conseqüències negatives per a la democràcia, la cohesió social i la presa de decisions informades.

Les fake news representen un desafiament seriós, però no insuperable. Si prenem mesures i fomentem una cultura de responsabilitat i pensament crític, podem reduir la propagació de desinformació i crear una societat més informada i connectada. Com a individus, comunitats i institucions, tenim el poder de fer front a les fake news i protegir la integritat de la informació.

Per això, és important començar a actuar i a definir estratègies per a combatre-les, com, per exemple:

1. Educar en alfabetització mediática

Una forma efectiva de combatre les fake news és a través de l’educació en alfabetització mediàtica. Això implica ensenyar a les persones a:

– Identificar fonts de confiança i distingides de fonts dubtoses.

– Comprendre com funciona el periodisme i les normes ètiques dels mitjans.

– Avaluar críticament la informació, verificant l’autenticitat de les fonts i el context de les notícies.

Els programes educatius i tallers per a escolars i adults poden ser eines efectives per a millorar l’alfabetització mediàtica i reduir la propagació de notícies falses.

2. Utilitzar eines de verificació de fets
Existeixen eines i llocs web especialitzats en la verificació de fets (fact-checking) que poden ser útils per a detectar i desmentir fake news. Alguns dels més coneguts inclouen Snopes, PolitiFact, i Factcheck.org. En fer servir aquestes eines, es pot validar la informació abans de compartir-la i contribuir a la difusió de dades verídiques.

3. Fomentar la transparència i el pensament crític

La transparència és clau per a reduir la propagació de fake news. Tant les institucions públiques com privades han de ser clares i obertes sobre els seus processos, decisions i dades. Això ajuda a construir confiança amb el públic.
A més, és fonamental fomentar el pensament crític entre els consumidors d’informació. Les persones han de preguntar-se “qui és la font?” i “quines són les motivacions darrere d’aquesta notícia?” abans d’acceptar i compartir contingut.

4. Promoure la responsabilitat en xarxes socials

Les xarxes socials són un terreny fèrtil per a la propagació de fake news a causa del seu ràpid abast i facilitat per a compartir contingut. Les plataformes com Facebook, X (Twitter) i Instagram estan implementant mesures per a combatre la desinformació, però els usuaris també tenen responsabilitat. Per a això, es pot:
– Revisar les fonts abans de compartir informació.

– Reportar contingut fals o enganyós a les plataformes.

– Seguir comptes de confiança i fonts acreditades.

5. Fer costat al periodisme de qualitat

El periodisme de qualitat és una barrera fonamental contra les fake news. Fer costat a mitjans de comunicació independents i responsables pot ajudar a reduir la propagació de desinformació. La subscripció a periòdics, la donació a mitjans sense fins de lucre i el consum de notícies de fonts de confiança són formes efectives de fer costat al periodisme ètic.

6. Crear un entorn de diàleg i col·laboració

Per a combatre les fake news, és important fomentar un entorn on el diàleg i la col·laboració siguin valorats. Això inclou:

– Promoure l’intercanvi d’idees i perspectives per a combatre la polarització.

– Col·laborar amb organitzacions, institucions educatives i governs per a crear campanyes de conscienciació.

– Fomentar la participació ciutadana i el compromís cívic per a construir una comunitat informada i resilient.

A Plataforma de Comunicació oferim formació en matèria de fake news, que inclou tant aprendre a detectar-les com conèixer les eines i recursos per a combatre-les. A més, assessorem i acompanyem als ajuntaments en l’elaboració d’un Pla d’Acció que defineixi una estratègia per a fer front a les fake news i estableixi un sistema de circulació de la informació de confiança.

En el món accelerat de la comunicació corporativa, dues pràctiques han emergit com a pilars essencials: la personalització i l’storytelling. Aquests conceptes són fonamentals per a qualsevol empresa que busqui connectar de manera significativa amb el seu públic.

Personalitzant la comunicació

La personalització no es limita a posar el nom del destinatari en un correu electrònic. Es tracta d’una estratègia complexa que utilitza dades i anàlisis per adaptar-se a les necessitats i preferències individuals dels clients. La personalització crea una interacció més significativa i duradora amb la marca.

Es fa ús de la personalització de múltiples maneres, des de la segmentació de la clientela fins a la creació de contingut específic per a grups demogràfics específics. Aquest enfocament permet crear experiències úniques per a cada client, augmentant la seva retenció i fidelitat.

L’art de l’storytelling corporatiu

L’storytelling és una pràctica antiga que continua sent rellevant en l’era digital. En lloc de simples anuncis, les empreses estan optant per compartir històries que ressonin amb el seu públic. Aquestes històries no només transmeten informació, sinó que també generen una connexió emocional amb la marca.

A través de l’storytelling, les empreses poden humanitzar la seva marca, destacar els seus valors i connectar amb el seu públic d’una manera autèntica. Des de les narracions dels seus inicis fins, l’storytelling permet construir relacions més fortes amb els consumidors.

Unir forces per a la Comunicació Corporativa del futur

La personalització i l’storytelling no només són tendències emergents, sinó també estratègies indispensables per a les empreses que busquen destacar-se en un mercat cada vegada més competitiu. En personalitzar les seves interaccions i compartir històries que ressonin amb el seu públic, es poden crear connexions més profundes i significatives amb els clients.