La Global Progressive Mobilisation a Barcelona: què ha passat realment a les xarxes?
HELENA ROYES
La cloenda de la cimera In Defence of Democracy, celebrada a Barcelona en el marc de la Global Progressive Mobilisation (GPM), no només ha tingut impacte polític. També ha deixat una petjada digital molt destacada. I no és una manera de parlar: les dades mostren que hi ha hagut una mobilització a les xarxes gens habitual, tant per volum com per qualitat.
Barcelona ha estat aquests dies molt més que un escenari institucional. Ha estat també un gran altaveu digital. Mentre la cimera començava a acabar-se, la conversa a internet creixia de manera sostinguda, amb més de 3,5 milions d’impressions potencials. És a dir, milions de persones exposades als continguts vinculats a l’esdeveniment.
Però el més rellevant no és només la quantitat. Segons l’anàlisi feta amb la metodologia ListenMap, hi ha una participació real i activa de la ciutadania. No es tracta d’un soroll artificial, sinó d’una conversa amb implicació i interacció.
I aquí hi ha una de les claus: ListenMap no es limita a comptar impactes, sinó que permet distingir la conversa real del soroll automatitzat, identificant patrons de comportament i filtrant bots i dinàmiques artificials. Això fa que les dades que es presenten no siguin només volum, sinó una fotografia fiable del que realment està passant a les xarxes.
Una conversa global i amb sentit
El lema de la cimera, “L’alternativa a la por”, ha tingut una presència clara a les xarxes. Els continguts vinculats a la defensa de la democràcia han connectat amb el públic i han generat debat, però també suport.
En total, s’han analitzat 9.242 interaccions humanes reals, després d’aquest procés de filtratge avançat. La conversa ha estat especialment activa a països com Espanya, Brasil, Mèxic, Sud-àfrica, Colòmbia i els Estats Units, en una finestra de només 24 hores clau (del 17 d’abril a les 18 h fins al 18 d’abril a les 18 h).
Les plataformes analitzades inclouen premsa digital, X (Twitter), Facebook, Instagram i TikTok.
Més suport que crítica
Un dels indicadors més clars és el sentiment de la conversa. El balanç és positiu:
- 48% de sentiment positiu
- 28% neutral
- 24% negatiu
És a dir, el suport dobla pràcticament les crítiques.
Ara bé, aquest comportament varia segons la xarxa:
- Instagram i TikTok: molt favorables (65% positiu)
- Facebook: també positiu (55%)
- X (Twitter): més polaritzat (45% negatiu)
- Mitjans digitals: majoritàriament neutres (45%)
Això confirma una tendència clara: les plataformes més visuals connecten millor amb missatges vinculats a la justícia global i l’activisme, especialment entre públic jove. En canvi, X continua sent un espai de debat més intens i confrontat.
El paper dels mitjans
Els mitjans digitals representen un 10% del volum total de la conversa, actuant com a quart actor en importància.
Els principals continguts provenen de:
- Portals nacionals (45%)
- Agències (40%)
- Blogs especialitzats (15%)
Els temes predominants són:
- Defensa de la democràcia (55%)
- Aliances globals (25%)
Un detall interessant: cada notícia publicada genera, de mitjana, 12 mencions a les xarxes, i aquestes es disparen aproximadament dues hores després de la publicació. Això confirma el paper dels mitjans com a generadors d’agenda i amplificadors del debat.
Què es diu realment a les xarxes?
El tipus de conversa canvia molt segons la plataforma.
A Instagram i TikTok, el to és clarament optimista, amb un 65% de comentaris positius, centrats en valors com la justícia global o el compromís social.
A X, en canvi, el debat és més intens i polaritzat, amb un 45% de negativitat, reflectint la confrontació política.
En qualsevol cas, hi ha un tema que domina per sobre de tots: la defensa de la democràcia, que concentra el 40% de l’atenció digital. Això indica que hi ha un interès real i ampli per l’estat de les institucions i el futur democràtic.
Un impacte que va més enllà d’Europa
La conversa no s’ha quedat només en l’àmbit local. La participació de països del Sud Global —com Brasil, Colòmbia, Mèxic o Sud-àfrica— ha ampliat el focus i ha donat més força al missatge.
Conceptes com la pau, el multilateralisme i la cooperació internacional han guanyat pes, i molts usuaris han coincidit en la necessitat de reforçar les aliances globals per preservar l’estabilitat democràtica.
La gran preocupació: la desinformació
Un dels elements més destacats de la conversa és la preocupació per l’impacte de la intel·ligència artificial i la desinformació.
L’anàlisi, de nou a partir del sistema ListenMap, permet identificar tres grans eixos:
- Manipulació algorítmica: el 45% de les mencions a X qüestionen la neutralitat de les plataformes i reclamen més transparència.
- Continguts manipulats: les referències a “vídeos manipulats” han crescut un 150% en poques hores.
- Sobirania informativa: un 60% dels participants en debats sobre democràcia demanen més eines per protegir la veracitat de la informació.
Aquest tipus d’anàlisi és possible perquè ListenMap no només mesura volum, sinó que interpreta narratives i evolució del debat en temps real, detectant tendències emergents i preocupacions socials amb precisió.
Aquest “temor tecnològic” no és menor. Forma part central del debat actual i apunta a una demanda clara: que la seguretat digital sigui un pilar bàsic de qualsevol estratègia democràtica.
Una petjada que va més enllà de l’esdeveniment
La conclusió és clara: l’impacte de la cimera no es mesura només en assistència o titulars, sinó en la conversa que ha provocat.
I aquesta conversa —massiva, global i en gran part positiva— demostra que la defensa de la democràcia continua sent un tema central per a la ciutadania, també (i cada vegada més) a les xarxes.
Amb una eina com ListenMap, capaç de separar el soroll de la conversa real i d’interpretar-ne el significat, aquesta petjada digital no només es pot mesurar, sinó també entendre i convertir en coneixement útil per a institucions, organitzacions i projectes que vulguin llegir millor què està passant al món digital.
